Serinyà 2 - Osor 2

El de dissabte va ser un partit per oblidar, d’un equip totalment desconegut i que sobretot a la primera part va ser tot el contrari de l’equip que veiem en les últimes jornades. El Serinyà va sortir a l’expectativa, no mossegava, no va buscar el gol amb insistència...

Un equip que venia de plantar cara al líder al camp contrari, un equip que en l’anterior partit de la bombonera havia endossat un 7 a 1 a un ex-2a regional com La Canya i aquest dissabte va rebre el cuer de la categoria. La visita d’un Osor que després de veure el partit, és estrany pensar que vagi últim, però el Serinyà tampoc li va posar masses dificultats.

Després d’una primera part bastant avorrida i sense gaires ocasions, on cal destacar la lesió de l’importantíssim Cepe, que va obligar a fer una sèrie de canvis a Jep Oller. La segona part comença igual o pitjor que la primera part. L’Osor en la seva primera ocasió i just després de la represa, posa un 0 a 1 al marcador que ja feia preveure el pitjor; va ser després quant els homes d’Oller es van despertar i van començar a assetjar la porteria contraria. Segurament però, el futbol els va voler donar una bona lliçó i als pocs minuts el Serinyà es va trobar amb un penal en contra i amb el conseqüent 0 a 2 al marcador. El Serinyà havia reaccionat tard i tot feia pensar que el cuer, un equip que sempre ha fet mal en les seves visites a la bombonera, s’enduria els tres punts. Tot i això, el Serinyà va treure el caràcter que hauria d’haver tret des de l’inici i va continuar amb el seu particular setge a la porteria contraria. Per altre banda, l’Osor ja havia complert i havia jugat el seu partit, ara només s’havia de tancar i mantenir el resultat, per això a el Serinyà, tot i jugar la major part del temps dins la àrea de l’Osor, li va costar molt encetar la llauna. Finalment però, i mitjançant una rematada de cap de David Ruiz que es va colar per tot l’escaire de la portaria, va permetre somiar amb la remuntada. Tot i això l’Osor no es va posar nerviós i va continuar defensant i allunyant el perill com va poder, el temps corria al seu favor. Uns minuts més tard però, Masmitjà aprofitant el seu poder aeri, va saltar més que ningú i va posar el definitiu empat a 2 al marcador.

Quedaven deu minuts per a somiar, però el Serinyà adormit de la primera part no mereixia més que un dels tres punts que va merèixer de la última mitja hora.

Així doncs, empat agredolç a 2 gols, d’un partit que hauria d’haver estat una rèplica del partit de La Canya, però el Serinyà va arribar tard i quan va obrir els ulls ja es va trobar amb un marcador massa ampli per a remuntar. Un partit per oblidar i que ha de servir d’avís per a un equip que ha d’estar en les posicions capdavanteres, un equip que per qualitat, companyerisme i afició no s’hauria de permetre partits com el de dissabte passat a casa.

Segurament, la nostra particular ovella negra que va donar més importància a la festa de després que al partit, al final va tenir raó, tot i això també comentar que la festa Feelgood va ser un èxit, però més ho hauria estat si l’equip local hagués aconseguit els 3 punts.

Ànims Serinyà i endavant!

• Alineació: Lluna, Buti, Jabo, Sidera, Jimmy, Masmi, Pep, Cepe, Marc, José i David Ruiz.
  

• També van jugar: Huete, Quintana i Juanola.