21 d’oct. 2007

Castellfollit 1 - Serinyà 3

Gran partit dels homes de Jep Oller, al municipal de Castellfollit. Tot i no estar molt encertats de cara a porta, es va aconseguir una important i necessitada victòria lluny de la bombonera. A la primera part i després d’avisar varies vegades, el Serinyà no és traïdor (fes-te soci, el Serinyà mai et fallarà), el mestre Cepe va engaltar una vaselina des de fora l’àrea que encetava la llauna. Pocs minuts després, el rifle Juanola culmina una gran jugada d’equip amb una rematada complicada que soluciona de manera acrobàtica. Semblava que la primera part acabaria així, però el Castellfollit va disposar d’una falta xiulada a prop de l’àrea i que van resoldre de jugada assajada i aquesta finalitzada amb un centre-xut que es va colar al fons de la porteria. Els ‘’holigants’’ del Castellfollit treien pit i el bombo sonava com mai, en l’entrada al vestuari algun jugador va ser discrepat per l’afició local.

Entrada la segona part, el partit continuava amb la mateixa tònica, el Serinyà arribava però no definia. Patxi Oller no ho veia clar des de la banqueta, i és que el partit es podia estroncar amb qualsevol arribada de l’equip local, va ser llavors quan va aparèixer el gran capità, amb una de les seves pujades a rematar, va volar més que ningú i va establir el definitiu 1 a 3 a l’electrònic.



Així doncs, tot i les pors típiques de jugar un partit en èpoques de festes, els homes de Serinyà van complir i demostrar la seva professionalitat preparant el partit a consciència en les hores prèvies al match. I és que en el recinte firal de la Farga es va fer pinya però sobretot un entrenament tàctic, on en pocs metres quadrats hi havia més jugadors que en qualsevol entrenament d’un dimarts (el dia que no es fa sopar), també de ben segur, Puñal va decidir l’alineació entre la multitud, aprofitant els seus moments de serenitat. A diferència de l’endemà però tothom encarava a barraca i pocs van fallar.

Un jugador que cal ressaltar aquesta jornada sens dubte és Jimmy Floyd, lhome gol del Serinyà, el qual se l’ha de felicitar per la conquista del campionat del món de F1 del seu cunyat, el finlandès Kimi Raikkonen.

(En la foto, el de l'esquerre)


Avui aprofitant l’especial Sant Martirià es farà un repàs home a home:

  • Lluna: tot i la llunada va fer un bon partit i va aguantar el tipus davant l’afició local que li va estar a sobre tot el partit.
  • Sidera: va deleitar l’afició i a Puñal amb varies “siderinhas” just davant la banqueta.
  • Bucs: el capità, va exercir com a tal i va fer el gol de la tranquil·litat.
  • Jabo: tot i l’entrenament de la nit anterior al firal de la Farga, partit correcte i sense complicacions, dissabte però va portar el DNI espanyol i no pas el brasiler com acostuma a fer.
  • Buti: el “canyulis Ricard” va fer el que tenia que fer, jugar i callar.
  • Masmi: partit excel·lent de Zinedine Masmijà, només a retreure-li un xut que va intentar des de la llarga distància i la pilota gairebé marxa per la banda.
  • Cepe: va encetar la llauna amb un gol digne de Jackie Chan, la resta amb molta classe.
  • Jimy: va entrar per la banda una i altre vegada, al arribar dins l’àrea però, el perill s’esvaeix. Tot i això un dels millors.
  • Pep: el mediàtic, va entrar bé per la banda i va mostrar algun detall de qualitat en l’1 contra 1.
  • Ruiz: tot i no marcar, va fer un bon partit i a davant va baixar moltes pilotes i es va entendre bé amb Juanola.
  • Juanola: Va marcar i amb una mica més de sort n’hagués pogut fer algun més.

També van jugar:

  • Huete: correcte, aquest cop no es va lesionar.
  • Titi Simón: va ser l’home més ràpid del partit amb diferència.
  • Gerard Juncà: el regidor d’esports, el servidor.
  • José: Va sortir uns minuts després de la lesió del genoll, no va disposar de cap ocasió clara per marcar.

També van seure a la banqueta:

  • Zaca: els serveis mèdics del club van recomanar-li repòs per a superar el jet lag d’haver creuat l’estret de Gibraltar poques hores abans.
  • Marc: a la primera part bastant espès, però segons va anar evolucionant el partit, el cap se li va anar aclarint i fins i tot se’l va poder veure sprintar a la mitja part per anar a buscar el ‘botiquín’.

(Fer clic damunt les fotos per ampliar-les)