Serinyà 3 - 2 La Pera

En l’últim partit de l’any, el Serinyà s’enfrontava a la Pera, un equip del capdamunt de la classificació. Qualsevol persona que hagués estat al Mam 12 hores abans del partit, segurament no hauria donat ni un duro pel Serinyà, entre ells hi havia Patxi Puñal que va fer el pronòstic següent: “Demà ens en fotran 7” (i després com no va ensenyar la llengua). Per sort Puñal és el gran entrenador del Serinyà i un cop més, va demostrar que és un tio molt humà i es va equivocar.

Així doncs el Serinyà, després dels sopars i borratxeres d’empresa, va saltar al camp, amb Lluna lesionat però amb la tranquil·litat de no haver de forçar, ja que la incorporació d’última hora de Svensson Masdevall donava confiança a l’equip. El partit va començar amb una gran intervenció de Lluna que va salvar el 0 a 1 als primers minuts i segurament també una possible desfeta, ja que el cop hauria estat molt dur. Després d’aquesta jugada en José del Serinyà va centrar un corner i Juanola molt atent va rematar al primer pal posant l’1 a 0 al marcador. El Serinyà estava llançat, el públic embogia i els antidisturbis es van desplaçar a la graderia del bar per calmar a l’afició.

L’afició però, va rebre un gerro d’aigua freda quan el davanter “Cassano” de la Pera va fer un grandíssim gol, creuant molt bé la pilota després d’un bon control. Empat a 1 a l’electrònic i el Sr col·legiat donava pas als vestidors.

A la mitja part Puñal va fer ús del seu gran poder lingüístic i aquest cop, va cometre el greu error de fer una promesa: “Si guanyem serà la ostia, callarem moltes boques.... bla bla bla bla... i a més pujaré al pòdium del Mas de Nit i no baixaré fins que surti el sol”.

A partir d’aquí ja se sap, Juanola és molt cabron i va voler putejar a Patxi Puñal, així que es va marcar un hattrick i cap a casa, als últims minuts semblava que Svensson i Met disposarien d’uns minuts, però Lluna es va fer un gol a pròpia, segons diuen per perdre temps, així que els bons amics Met i Marc Svensson van tornar a seure.

Al final del partit doncs 3 a 2 i tots cap a Can Quei, on tothom estava convocat i on com no, aquí no va faltar D. Ruiz il doctore, on ho va donar tot en la seva reaparició després de varies jornades d’absència.

També cal comentar que apart de que la jornada festiva va ser un èxit, Puñal va complir la seva promesa i es va quedar al pòdium fins que va sortir el sol. Visca el Serinyà!

• Alineació: podria fer una aproximació però no vull cometre errors. Només puc dir que va jugar Lluna a la porteria i Juanola a davant. Ah sí! i també va jugar l’estimat Mia, un jugador que posa constantment els seus bessons en perill a causa de l’excés de minuts jugats.