Un equip que venia de plantar cara al líder al camp contrari, un equip que en l’anterior partit de la bombonera havia endossat un
la lesió de l’importantíssim Cepe, que va obligar a fer una sèrie de canvis a Jep Oller. La segona part comença igual o pitjor que la primera part
. L’Osor en la seva primera ocasió i just després de la represa, posa un
gar la major part del temps dins la àrea de l’Osor, li va costar molt encetar la llauna. Finalment però, i mitjançant una rematada de cap de David Ruiz que es va colar per tot l’escaire de la portaria, va permetre somiar amb la remuntada. Tot i això l’Osor no es va posar nerviós i va continuar defensant i allunyant el perill com va poder, el temps corria al seu favor. Uns minuts més tard però, Masmitjà aprofitant el seu poder aeri, va saltar més que ningú i va posar el definitiu empat a 2 al marcador.
Quedaven deu minuts per a somiar, però el Serinyà adormit de la primera part no mereixia més que un dels tres punts que va merèixer de la última mitja hora.
Així doncs, empat agredolç a 2 gols, d’un partit que hauria d’haver estat una rèplica del partit de La Canya, però el Serinyà va arribar tard i quan va obrir els ulls ja es va trobar amb un marcador massa ampli per a remuntar. Un partit per oblidar i que ha de servir d’avís per a un equip que ha d’estar en les posicions capdavanteres, un equip que per qualitat, companyerisme i afició no s’hauria de permetre partits com el de dissabte passat a casa.
Segurament, la nostra particular ovella negra que va donar més importància a la festa de després que al partit, al final va tenir raó, tot i això també comentar que la festa Feelgood va ser un èxit, però més ho hauria estat si l’equip local hagués aconseguit els 3 punts.
Ànims Serinyà i endavant!
- Alineació: Lluna, Buti, Jabo, Sidera, Jimmy, Masmi, Pep, Cepe, Marc, José i David Ruiz.
- També van jugar: Huete, Quintana i Juanola.